La incorporació de la perspectiva de sexe i gènere en salut ha deixat de ser una qüestió perifèrica o exclusivament acadèmica. Avui constitueix una exigència científica, clínica i ètica per garantir una assistència sanitària més precisa, més equitativa i més ajustada a la realitat de les persones. Les diferències biològiques vinculades al sexe i les desigualtats socials associades al gènere influeixen en la presentació de les malalties, en el diagnòstic, en la resposta als tractaments, en l’accés als serveis sanitaris i en els resultats en salut. Ignorar aquestes dimensions comporta biaixos, infradiagnòstic, infratractament i desigualtats evitables.

En aquest context, la Societat Catalana de Salut amb Perspectiva de Sexe i Gènere ha publicat l’informe “Salut sense biaixos: 10 claus per una sanitat catalana amb perspectiva de sexe i gènere”, un document de recomanacions per a polítiques públiques que planteja una agenda clara per avançar cap a una sanitat catalana més justa, inclusiva i basada en l’evidència. L’informe, publicat el juny de 2025, recull les principals recomanacions per integrar de manera sistemàtica la perspectiva de sexe i gènere en el sistema sanitari de Catalunya, amb una mirada transversal que inclou l’assistència clínica, la recerca biomèdica, la salut pública, la formació dels professionals, l’avaluació de resultats i les polítiques institucionals.

El valor del document rau, precisament, en la seva capacitat de traduir un problema àmpliament reconegut en propostes operatives. L’informe parteix d’una premissa fonamental: el sexe i el gènere són característiques determinants en salut i, per tant, han de ser incorporades de manera sistemàtica en totes les polítiques sanitàries. Aquesta afirmació té conseqüències pràctiques molt rellevants. Implica revisar com es recullen les dades, com es dissenyen els estudis, com es formen els professionals, com s’elaboren les guies clíniques i com es prenen decisions en l’àmbit assistencial.

Entre les recomanacions destacades, l’informe proposa crear comissions clíniques multidisciplinàries de sexe i gènere en salut als centres sanitaris; integrar la desagregació per sexe en els indicadors de salut; fomentar la recerca biomèdica i en salut pública amb perspectiva de sexe i gènere; promoure la docència específica en aquesta matèria; revisar les guies i protocols assistencials; incorporar aquesta mirada en tot el cicle de vida dels medicaments; millorar l’abordatge de problemes de salut especialment prevalents, com les malalties cardiovasculars, la salut mental i el càncer; reforçar la perspectiva de gènere en salut sexual i reproductiva; i considerar la violència masclista com un problema de salut pública que requereix una resposta sanitària estructurada.

Aquestes propostes són especialment pertinents per a la comunitat clínica catalana. Annals de Medicina, com a espai de reflexió científica i professional de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, pot contribuir a donar visibilitat a aquest debat i a facilitar que el document arribi als professionals, societats científiques, responsables institucionals i equips assistencials. No es tracta només de difondre un informe, sinó d’impulsar una conversa necessària sobre com transformar el coneixement disponible en canvis reals en la pràctica clínica i en l’organització sanitària.

La perspectiva de sexe i gènere no és un afegit decoratiu a la asistència sanitària contemporània. És una condició necessària per millorar la qualitat assistencial, reduir desigualtats, generar coneixement més robust i garantir que les polítiques sanitàries responguin millor a les necessitats de tota la població. L’informe “Salut sense biaixos” ofereix una guia concreta per avançar en aquesta direcció. La seva lectura i discussió haurien de formar part de l’agenda de les institucions sanitàries, les societats científiques, els equips clínics i els espais de formació dels professionals de la salut.