El dissabte 9 de novembre de 2024, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de les Balears va acollir una jornada de treball organitzada per la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya (SocDEMCAT). La trobada va reunir 30 persones en representació d’una quinzena de societats científiques de l’Acadèmia, amb l’objectiu de repensar i enfortir el paper de la llengua catalana en l’assistència, la recerca, la docència i la gestió sanitària. Aquest article resumeix el document molt més detallat sobre la Jornada, que es pot consultar al web de la SocDEMCAT [1].

L’esdeveniment va ser molt més que una sessió de debat: va constituir un acte de responsabilitat col·lectiva davant una realitat que preocupa i que ens interpel·la. L’ús del català, llengua pròpia i plenament vàlida per a l’expressió científica, es veu avui amenaçat per almenys dos fronts: d’una banda, la persistència de dèficits estructurals i mancances en la política lingüística; de l’altra, una progressiva invisibilització que fa que molts professionals optin pel castellà en contextos on el català hauria de ser preferent.

Una llengua que retrocedeix, una responsabilitat que creix

L’ús social del català, també en l’àmbit sanitari, ha experimentat un retrocés constatat. Aquesta disminució no és una opinió, és una realitat objectiva: dades recents mostren una reducció en l’ús espontani del català per part dels professionals, especialment els més joves i els nouvinguts [2]. La diglòssia, latent o manifesta, condiciona el dret de la ciutadania a rebre assistència en la llengua pròpia.

Però més enllà de la dimensió identitària, hi ha motius de pes per abordar aquesta qüestió com una prioritat. En primer lloc, la llengua és un vector clau de qualitat assistencial: l’evidència científica mostra que la comunicació sanitària millora quan es produeix en la llengua habitual del pacient [3]. En segon lloc, cal garantir el compliment dels drets lingüístics de la ciutadania, reconeguts legalment però sovint vulnerats [4]. I, en tercer lloc, és imprescindible defensar el català com a llengua plena i apta per a la ciència, la docència, l’assistència i la gestió sanitària [5].

De la preocupació a l’acció: iniciatives en marxa

La Jornada va incloure una taula rodona amb experiències significatives que mostren que el camí per a la revitalització del català en l’àmbit sanitari no només és possible, sinó que ja s’està recorrent.

L’Hospital Clínic de Barcelona ha creat un Grup de Dinamització del Català [6], amb un pla de treball institucionalitzat i un seguiment formal per part dels equips directius. Aquest grup promou mesures concretes: formació lingüística, correcció de documents, enquestes d’ús, incorporació de requisits lingüístics en processos de selecció i revisió del material digital i administratiu.

L’Associació Salut-Metges pel Català [7] ha sorgit com a moviment transversal i propositiu, que articula accions des de la base i que aposta per la creació de xarxes locals, tallers, activitats culturals i documents orientats tant a professionals com a pacients.

La Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental [8], per la seva banda, ha incorporat explícitament en els seus estatuts l’ús prioritari del català i del llenguatge inclusiu, i ha assumit el compromís de garantir la presència de la llengua pròpia en les seves activitats i comunicacions.

Finalment, el cas de l’Hospital de Cerdanya [9], a Puigcerdà, amb la seva complexitat transfronterera, exemplifica la dificultat d’articular polítiques lingüístiques en entorns multilingües, però també la possibilitat d’impulsar accions com el voluntariat lingüístic, la formació, la traducció institucional i la inclusió de la llengua com a mèrit retributiu.

Aquestes experiències ofereixen un referent viu, divers i adaptable. Cal fer-les visibles, consolidar-les i, sobretot, multiplicar-les.

El poder transformador de les actituds individuals

Una part principal de la Jornada va consistir en un taller de sensibilització lingüística a càrrec del col·lectiu Els Llenguaferits [10], que posà el focus en el paper decisiu de les actituds personals. Les dades són contundents: tot i que el 95% de la població de Catalunya entén el català i més del 80% el parla, només el 25% dels catalanoparlants inicien converses amb desconeguts en català, i menys del 12% el mantenen si l’interlocutor utilitza una altra llengua. Són dades que es ratifiquen en altres estudis fets en diferents entorns, com l’Estudi ULAS de la SocDEMCAT [11].

Aquest fenomen d’autoexclusió lingüística té efectes socials i simbòlics rellevants, especialment en àmbits tan sensibles com el sanitari. Per això, la promoció del català no es pot delegar només a institucions o normatives. És una tasca que comença pels professionals sanitaris i els pacients: en la manera com s’expressen, en les expectatives que generen i en el model que transmeten. Per tant, l’ús del català és també un acte de responsabilitat professional.

Un pla lingüístic compartit i molt necessari

Un dels acords més rellevants de la Jornada fou la proposta de crear una comissió àmplia i representativa per redactar un pla lingüístic per a l’Acadèmia, extensiu a totes les seves societats i filials. Aquest pla ha de ser realista però ambiciós, flexible però amb directrius clares. I ha de partir d’una diagnosi precisa de la situació actual.

Entre les mesures proposades destaquen:

1) La incorporació del català com a llengua vehicular als estatuts de les societats i filials.

2) L’ús prioritari del català en actes, documents, publicacions i activitats de formació.

3) La creació d’un servei d’assessorament i revisió lingüística dins l’Acadèmia.

4) La incentivació de l’aprenentatge del català sanitari mitjançant cursos acreditats i impartits per professionals amb la formació adequada.

5) L’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina de Catalunya (DEMCAT).

6) La creació de materials divulgatius, glossaris, repositoris oberts i recursos adaptats a les necessitats actuals.

7) La promoció de la Llengua de Signes Catalana (LSC) i la preservació i el reconeixement del llenguatge mèdic popular.

Cal que aquest pla no es quedi en una declaració d’intencions, sinó que es desplegui amb calendaris, indicadors i recursos. I per això és indispensable la complicitat i la implicació institucionals.

Una crida a les institucions i als responsables polítics

Les propostes sorgides de la Jornada apel·len també les administracions públiques. Els Departaments de Salut i de Política Lingüística des del Govern, els centres assistencials, els centres de recerca, les universitats, els col·legis professionals, les societats i associacions mèdiques, les fundacions, les empreses del sector biomèdic i altres organismes han de fer una aposta clara, explícita i sostinguda per garantir l’ús del català en el sistema sanitari.

Es proposa, entre d’altres:

1) Establir el nivell C1 de català com a requisit per a tot el personal sanitari, amb un període d’adaptació.

2) Fer campanyes de comunicació que normalitzin l’ús del català com a llengua de qualitat i d’acollida.

3) Promoure la formació en llengua per a professionals nouvinguts, especialment els joves.

4) Garantir el coneixement i l’ús del català per part dels comandaments i càrrecs directius.

5) Fomentar l’ús del català en les tesis doctorals i els treballs de final de grau i de màster, especialment en l’àmbit de la salut.

6) Donar instruccions clares sobre l’ús del català a les universitats, també davant d’alumnat internacional.

Aquesta acció institucional hauria de culminar amb una reunió interinstitucional que aplegui, entre d’altres, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la SocDEMCAT, l’Institut d’Estudis Catalans, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el TERMCAT i els departaments de la Generalitat competents, per a articular una estratègia compartida de país. Els participants haurien d’aportar recursos i implicar-hi altres institucions i empreses catalanes a contribuir en aquests recursos.

Un compromís que comença avui

Més enllà de les 30 persones assistents i de la representació d’una quinzena de societats, la jornada pretén tenir un impacte qualitatiu. S’hi va acordar iniciar un camí: crear una comissió, fer una enquesta diagnòstica i preparar un pla. I, sobretot, assumir que el futur del català a la sanitat no es decidirà sol, perquè depèn de tots els professionals sanitaris. El català no és tan sols un patrimoni cultural. És també una eina de ciència, una garantia de qualitat en l’atenció sanitària als pacients, un dret que no podem deixar d’exercir. És el vehicle que ens permet exercir en totes les àrees relacionades amb la salut en clau de país, amb rigor i amb respecte. I avui, més que mai, cal defensar-ho amb convicció, amb determinació i amb visió col·lectiva.

És responsabilitat de les institucions, sí. Però també de l’Acadèmia en el seu conjunt i de cada societat científica i filial. I, en darrer terme, de cada professional que forma part d’aquesta comunitat que és la sanitat catalana. En aquest sentit, totes les mesures i propostes recollides en aquest text tenen com a fonament i paraigua el marc legal i d’acció de govern vigent en matèria de llengua. A Catalunya, els drets lingüístics dels parlants de català es reconeixen principalment a l’Estatut d’Autonomia [12], que defineix el català com a llengua pròpia i en garanteix l’ús oficial. A més, la Llei 1/1998 [13] de política lingüística regula tant la protecció com la promoció del català. Aquest marc es veu reforçat internacionalment per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries [14] i es complementa amb el Pacte Nacional per la Llengua [2], que fixa objectius estratègics i recursos per impulsar-ne l’ús social fins al 2030. Així, totes les accions proposades s’emparen en uns drets lingüístics reconeguts legalment als ciutadans de Catalunya, però que, com s’ha assenyalat, sovint són vulnerats en l’àmbit sanitari.

Finalment, és el desig dels organitzadors que aquesta jornada tingui repercussió i contribueixi a la millora del català en la sanitat i que, a més de ser una primera iniciativa, tingui continuïtat almenys fins que la situació de la llengua millori substancialment. Des de la SocDEMCAT, s’han fet i es continuaran fent tots els esforços necessaris en aquesta línia [15,16]. Ara bé, només amb la implicació activa de tota la comunitat sanitària i de la societat en el seu conjunt serà possible avançar de manera decidida cap a una normalització real i efectiva de l’ús del català en l’àmbit de la salut.

Finançament

Els treballs que han portat a la redacció d'aquest article han rebut ajut de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

Contribució dels autors

Els autors certifiquen haver contribuït de la mateixa manera en el material científic i intel·lectual, l'anàlisi de dades i la redacció del manuscrit. Tots els autors han llegit i acceptat la versió final del manuscrit.

Conflicte d’interessos

Els autors declaren no tenir cap conflicte d’interessos.

Ús d'IA

Els autors declaren que no s’han utilitzat eines d’intel·ligència artificial en cap fase de l’elaboració del manuscrit.

Referències bibliogràfiques

[1] Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina de Catalunya – SocDEMCAT. Informe de la Jornada de treball sobre la promoció de la llengua catalana en l’àmbit sanitari per a les societats de l’Acadèmia; 2025. Consultable a: https://www.socdemcat.cat. Accés el 30 de setembre de 2025.

[2] Generalitat de Catalunya. Departament de Política Lingüística. Pacte Nacional per la Llengua; 2025. Consultable a: https://pacteperlallengua.gencat.cat. Accés el 30 de setembre de 2025.

[3] Diamond L, Izquierdo K, Canfield D, Matsoukas K, Gany F. A systematic review of the impact of patient–physician non-English language concordance on quality of care and outcomes. J Gen Intern Med. 2019;34:1591-606.

[4] Botanch JM. Les queixes per discriminació lingüística a la sanitat pública es disparen un 17,7%. El Món, 9 d’abril de 2025. Consultable a: https://elmon.cat/societat/llengua/queixes-discriminacio-linguistica-sanitat-increment-991628. Accés el 30 de setembre de 2025.

[5] Pere Mas J. Approach to the status and management of languages in the Catalan public health care system. Minorités Linguistiques et Société/Linguistic Minorities and Society. 2021;(15-16):167-97.

[6] Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut de Catalunya 2024-2026. Barcelona: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2024. Consultable a: https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Recursos/serveis_linguistics/enllacos_destaquem_dreta/pla-llengua-salut.pdf. Accés el 30 de setembre de 2025.

[7] Serra L. Un síndic de llengua als hospitals: els metges es mobilitzen per salvar el català. Ara, 17 d’abril de 2024. Consultable a: https://www.ara.cat/llengua/sindic-llengua-als-hospitals-metges-mobilitzen-salvar-catala_1_5001165.html. Accés el 13 d’agost de 2025.

[8] Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental. https://psiquiatriaisalutmental.cat. Accés el 13 d’agost de 2025.

[9] Hospital de Cerdanya. https://www.hcerdanya.eu/ca/. Accés el 13 d’agost de 2025.

[10] Els Llenguaferits. http://www.llenguaferits.cat. Accés el 30 de setembre de 2025.

[11] Bosch F, Ramis O, Pere J, Julià MA, Torrijos A i Junta de la SocDEMCAT. Ús de la llengua parlada i escrita per part dels professionals sanitaris de centres públics catalans – Estudi ULAS 2020-2023. Annals de Medicina. 2025;108: 5-13. Consultable a: https://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=19633. Accés el 13 d’agost de 2025.

[12] Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes. Gobierno de España. Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Boletín Oficial del Estado, núm. 172, de 20/07/2006, p. 27264-310. Consultable a: https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2006/07/21/pdfs/A02243-02280.pdf. Accés el 30 de setembre de 2025.

[13] Portal Jurídic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 2553, de 09/01/1998, p. 215–25. Consultable a https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=171269. Accés el 30 de setembre de 2025.

[14] Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Generalitat de Catalunya. Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Barcelona: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2024. Consultable a: https://justicia.gencat.cat/ca/departament/llengua/catala-administracio-justicia/marc-normatiu/normativa-ambit-judicial/carta-europea-de-les-llenguees-regionals-o-minoritaries. Accés el 13 d’agost de 2025.

[15] Ramis O, Viñas O, Vàzquez L, Julià MA, Bosch F, Porta M et al. DEMCAT: un projecte de renovació i continuïtat per al Diccionari enciclopèdic de medicina. Annals de Medicina. 2016;99(1):45-8. Consultable a: https://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=7948. Accés el 30 de setembre de 2025.

[16] Bosch F, Julià MA, Porta M, Ramis O, Sala J, Usall J et al. Una responsabilitat històrica i una necessitat bàsica: el Diccionari enciclopèdic de medicina. A propòsit de la primera jornada sobre el projecte DEMCAT. Annals de Medicina. 2017;100(1):39-47. Consultable a: https://annals.academia.cat/view_document.php?tpd=2&i=7896. Accés el 30 de setembre de 2025.