Cuidem-nos
Vol. 109 Núm. 1
5 min
Lluís Puig-Torregrosa¹
1Pràctica privada, Barcelona, Espanya
Mètriques
65
Visualitzacions
11
Descàrregues
Compartir
Compartir
Resum (CAT)
L'augment progressiu de l’esperança de vida a Europa i a Espanya planteja nous reptes en salut pública relacionats amb la qualitat de vida i la preservació de la capacitat funcional en edats avançades. Diversos problemes de salut altament prevalents, com els trastorns musculoesquelètics, l’osteoporosi, les malalties cardiovasculars o els trastorns de salut mental, estan estretament relacionats amb l’estil de vida. L’activitat física regular s’ha consolidat com una de les intervencions més eficaces per prevenir i gestionar aquestes condicions. No obstant això, l’evidència científica actual suggereix que els beneficis de l’exercici no es limiten a l’augment de la força muscular, sinó que impliquen també mecanismes biopsicosocials que influeixen en la percepció del dolor i en la salut global. L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre la importància de la prevenció i del moviment com a eines fonamentals per millorar la salut i promoure un envelliment actiu.
Paraules clau (CAT):
Resum (EN)
The progressive increase in life expectancy in Europe and Spain poses new public health challenges related to quality of life and the preservation of functional capacity in older age. Several highly prevalent health problems, such as musculoskeletal disorders, osteoporosis, cardiovascular diseases, or mental health disorders, are closely related to lifestyle. Regular physical activity has established itself as one of the most effective interventions to prevent and manage these conditions. However, current scientific evidence suggests that the benefits of exercise are not limited to increasing muscle strength, but also involve biopsychosocial mechanisms that influence pain perception and overall health. The objective of this article is to reflect on the importance of prevention and movement as fundamental tools to improve health and promote active aging.
Paraules clau (EN):
Introducció
L’esperança de vida ha experimentat un augment sostingut durant les darreres dècades en la majoria de països europeus. A Espanya, una de les esperances de vida més elevades del món, la mitjana supera actualment els 83 anys, amb xifres encara més altes en algunes comunitats autònomes [1].
Aquest augment de la longevitat representa un gran èxit dels sistemes sanitaris i de les millores socials i econòmiques. Tanmateix, també planteja un repte rellevant: garantir que aquests anys addicionals es visquin amb bona salut i autonomia funcional.
En aquest context, la prevenció i la promoció d’hàbits saludables esdevenen elements clau per reduir la càrrega de malaltia associada a l’envelliment.
Problemes de salut prevalents relacionats amb l’estil de vida
Els trastorns musculoesquelètics constitueixen una de les principals causes de dolor i discapacitat a nivell mundial. S’estima que entre el 60% i el 80% de la població experimentarà dolor lumbar almenys una vegada al llarg de la seva vida [2]. A més, aquests trastorns representen el problema de salut laboral més freqüent en molts països europeus [3].
El dolor crònic afecta aproximadament un 25–30% de la població adulta, amb una prevalença més elevada en dones i en persones d’edat avançada [4].
Pel que fa a la salut òssia, l’osteoporosi representa un problema de salut pública important. A Europa i a Espanya afecta aproximadament un 10–12% de la població major de 50 anys, amb una prevalença notablement superior en dones després de la menopausa [5].
D’altra banda, els trastorns de salut mental també tenen una elevada prevalença en la població general. Diversos estudis epidemiològics indiquen que fins a un terç de la població pot experimentar algun trastorn mental al llarg de la vida, especialment trastorns d’ansietat i depressió [6].
Les malalties respiratòries i cardiovasculars constitueixen també una càrrega significativa de malaltia. La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) presenta una prevalença aproximada del 9% en adults a Espanya [7]. Paral·lelament, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mortalitat a nivell mundial, representant aproximadament un terç de totes les morts [8].
Activitat física i prevenció
Molts dels factors de risc associats a aquestes malalties estan relacionats amb l’estil de vida i, per tant, són potencialment modificables. En aquest sentit, l’activitat física regular és una de les estratègies més eficaces per millorar la salut i prevenir malalties cròniques.
L’exercici físic s’associa amb nombrosos beneficis fisiològics i psicològics, entre els quals destaquen la millora de la capacitat cardiovascular i respiratòria, l’augment de la densitat mineral òssia, la reducció del risc de malalties metabòliques i la millora del benestar emocional [9].
A més, l’activitat física també pot contribuir a reduir el dolor musculoesquelètic i millorar la funcionalitat en diverses patologies cròniques.
Més enllà de la força muscular
Tradicionalment, s’ha considerat que els beneficis de l’exercici en el tractament del dolor musculoesquelètic es deuen principalment a l’augment de la força muscular. No obstant això, investigacions recents suggereixen que aquesta explicació és parcial.
Un article recentment publicat al British Journal of Sports Medicine planteja que la millora del dolor associada a l’exercici respon també a mecanismes biopsicosocials, com la reducció de la por al moviment, l’augment de la confiança del pacient i la modificació de les creences relacionades amb el dolor [10].
Aquesta perspectiva permet entendre que els efectes terapèutics de l’exercici no depenen únicament de la càrrega física aplicada, sinó també del context psicològic i social en què es realitza.
Implicacions per a la promoció de la salut
En moltes ocasions, especialment a partir de la mitjana edat, algunes persones decideixen iniciar programes intensius d’exercici amb l’objectiu de millorar la seva salut. Tanmateix, quan aquests programes no s’adapten progressivament a les capacitats individuals poden comportar sobrecàrregues o lesions.
Per aquest motiu, cada vegada és més acceptat que la prescripció d’exercici ha de tenir en compte les característiques individuals, els objectius personals i les preferències de cada persona, així com una progressió adequada de la càrrega d’entrenament.
En aquest sentit, el paper dels professionals de la salut és fonamental per proporcionar educació sanitària basada en l’evidència i fomentar hàbits saludables al llarg de tota la vida.
Conclusions
L’augment de l’esperança de vida fa imprescindible promoure estratègies que permetin mantenir la salut i la funcionalitat durant més temps. L’activitat física regular constitueix una eina fonamental per prevenir i gestionar nombroses malalties cròniques.
No obstant això, els beneficis de l’exercici no depenen únicament de l’augment de la força muscular, sinó també de factors psicològics i socials que influeixen en la percepció del dolor i en la salut global.
Promoure una cultura del moviment, basada en l’evidència científica i adaptada a les necessitats individuals, pot contribuir de manera significativa a no només allargar la vida, sinó també a donar vida als anys.
Referències bibliogràfiques
[1] Instituto Nacional de Estadística. Tablas de mortalidad y esperanza de vida en España. Madrid: INE; 2024.
[2] Hoy D, March L, Brooks P, et al. The global burden of low back pain. Ann Rheum Dis. 2014; 73:968-74.
[3] European Agency for Safety and Health at Work. Work-related musculoskeletal disorders in the EU. Luxembourg: EU-OSHA; 2022.
[4] Mills SEE, Nicolson KP, Smith BH. Chronic pain: epidemiology and associated factors. Br J Anaesth. 2019;123: e273-83.
[5] Hernlund E, et al. Osteoporosis in the European Union. Arch Osteoporos. 2013; 8:136.
[6] Steel Z, et al. Global prevalence of common mental disorders. Int J Epidemiol. 2014; 43:476-93.
[7] Soriano JB, et al. Prevalence and determinants of COPD in Spain (EPISCAN II). Arch Bronconeumol. 2021; 57:61-69.
[8] Roth GA, et al. Global burden of cardiovascular diseases and risk factors. J Am Coll Cardiol. 2020; 76:2982-3021.
[9] Warburton DER, Bredin SSD. Health benefits of physical activity. Curr Opin Cardiol. 2017; 32:541-56.
[10] Powell J, et al. Rethinking mechanistic assumptions in exercise-based rehabilitation. Br J Sports Med. 2025.
Explorar
Articles
Volums
Sobre la revista
Més llegits
Annals de Medicina
Annals de Medicina
Annals de Medicina
Annals de Medicina
Annals de Medicina