Hem d’esforçar-nos a aconseguir per a la Societat Catalana de Pediatria el prestigi que per l’esperit de treball i la vàlua dels seus socis es mereix. Amb comprensió dels interessos de cada un de nosaltres en allò que tenen de socialment útils i sense fer cas dels escèptics i dels irònics, hem d’avançar i procurar que la Societat sigui per a tots un lloc de convivència i d’amable estímul. Sense presses, però sense defallença, com si la vida fos eterna, que sí ho és per aquells que miren cap al cel i treballen amb entusiasme. “ (parlament de Pere Calafell a l’Assemblea, 1960)

El fet que enguany celebrem el centenari del naixement de la Societat Catalana de Pediatria és motiu de gran alegria i satisfacció, i sobretot d’agraïment als pediatres que el 1926 tingueren la idea de convocar i associar els pediatres de Barcelona, que després es va fer extensiva a tots els de Catalunya.

El 1926, tres joves pediatres de la Maternitat de Barcelona, August Brossa, Salvador Goday i Joan Casasayas, tingueren la idea de reunir tots els pediatres de la ciutat. Mesos enrere, l’any 1925, August Brossa havia visitat Manuel Salvat i Espasa, personalitat de gran prestigi professional i humà, per tal d’exposar-li el projecte, que fou acollit amb entusiasme.

Brossa va escriure una carta, datada el 5 de febrer de 1926, dirigida als dinou possibles interessats en la idea. Aquest històric primer text diu així: Benvolgut company: Creyent interpretar un sentiment de companyonia i un desitj que batega en el ambient, de reunir i coordinar les aspiracions de una especialitat, tenim el gust de proposar-vos la fundació de la Societat Catalana de Pediatria. Si esteu d’acord amb aquest pensament, vos preguem d’assistir a la reunió preparatòria, que tindrà lloc...», etcètera. I acaba: «Vostres affms companys.

Després de diverses reunions preparatòries, és nomenat un comitè organitzador que redacta uns estatuts i convoca una primera assemblea general, que se celebra el 14 de maig de 1926 als locals de l’Acadèmia i el Laboratori del carrer Llúria, número 7. Els assistents eren Zariquiey, pare i fill, Salvat, Goday, Buxó, Molleda, Córdoba i Rodríguez, Bassols, Wemberg, Torelló i Brossa. Aquests onze fundadors de la Societat elegiren la primera Junta, amb Manuel Salvat com a president i August Brossa com a secretari; Martínez i García fou designat vicepresident, Polió Buxó, tresorer, i Salvador Goday, bibliotecari. De llavors ençà hi ha hagut vint-i-nou presidents de la Societat.

El dia 28 de juny es va celebrar la primera reunió científica amb un parlament del president Salvat i la conferència Consideracions sobre la diftèria i el sèrum antidiftèric, a càrrec de Ricard Zariquiey. Hi eren presents Jesús M. Bellido en representació de l’Acadèmia i Laboratori, Puig i Sais del Sindicat de Metges, Donés per l’Institut Mèdico- Farmacèutic, Noguer Moré de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Puche en representació de la Societat de Biologia i de l’Institut de Fisiologia, Rodríguez Arias per la Revista Mèdica de Barcelona, i Goday en nom de la revista Ars Mèdica. Aquesta gran representació d’entitats mèdiques és una prova evident de la gran acollida dispensada a la Societat.

El dia 1 de juliol va tenir lloc la primera assemblea administrativa, durant la qual se sumaren a la Societat o foren proposats com a membres Bonrepaux, Girona, Miralbell Centena, Trias Maxencs, Birba, Artigas i Roca, Cluet, Steegman, Echegaray, Calahorra i Roviralta. Joan Casasayas, un dels tres primers iniciadors, no hi pogué assistir, ja que va morir de manera prematura, als trenta-vuit anys, el juny del 1926. Havia nascut la Societat Catalana de Pediatria, i ho havia fet moguda per una fervorosa inquietud científica.

A la primera Memòria de Secretaria, que es va llegir a la sessió general administrativa de la Societat, celebrada l’octubre del 1927, el secretari August Brossa va destacar, entre altres coses, un any després de la seva fundació, el següent: «Els nostres especialistes tenen ja una tribuna on exposar llurs treballs; la tasca de mútua estimació i coneixement va progressant. Els pediatres barcelonins i després els de tot Catalunya tenen la seva Societat. El camí és obert. Avancem, companys!».

El mes de gener del 1928, la Societat Catalana de Pediatria va començar la publicació del seu Butlletí, i ja la «Presentació», com diuen Oriol Casassas i Joaquim Ramis, és també expressió de la senzillesa, l’obertura, la inquietud i el desig de les coses ben fetes que caracteritzarà la Societat al llarg dels anys. En aquesta presentació s’afirma: «La Societat Catalana de Pediatria ha reunit els especialistes de Barcelona en una mateixa tasca de laboriositat i estudi. En la nostra Acadèmia tenen lloc preferit els Pediatres catalans que se senten impulsats per l’anhel de perfecció i que treballen dintre un ambient de cordialitat i progrés científic. Aquest Butlletí no es presenta com una Revista més, sinó com una part del cercle habitual dels nostres treballs, i per això les seves planes són per a nosaltres el portantveu de les nostres reunions científiques. En presentar-nos en el terreny científic amb aquest Butlletí, rebin totes les Societats i Revistes científiques el nostre Déu-vos-guard i la nostra consideració i simpatia». El primer director de la revista, avui dia anomenada Pediatria Catalana, va ser el doctor Joan Córdoba i Rodríguez, i de llavors ençà hi ha hagut disset directors.

I una altra dada fonamental molt important: la Societat Catalana de Pediatria surt de Barcelona. «Més d’una vegada els homes de la Societat havien expressat la voluntat que l’entitat, lluny de restar circumscrita a una ciutat, fos veritablement Catalana, tal com indica el seu nom social. Calia sortir de Barcelona i eixamplar-se pel país, i amb aquesta intenció, la primera de les decisions preses fou la de realitzar visites col·lectives fora de la gran ciutat. El 24 de juliol de 1929, la primera sortida, la Societat visità els Balnearis d’aigües mineromedicinals de Tona, el Codina, l’Ullastres i el Roqueta, i el 29 de setembre del mateix any l’Institut de Puericultura de Reus d’Alexandre Frias. A Tona, el geòleg professor de la Facultat de Ciències, mossèn Marià Faura i Sans, exposà exhaustivament la vida de la població, i dels miracles se n’encarregà Ricard Zariquiey, fill, que havia estat metge dels manantials. A Reus, la detinguda visita girada a l’Institut, posà ben de manifest ço que pot la voluntat d’un home».

Cinc anys després de la seua fundació, el 12 de novembre de 1931, la Societat Catalana de Pediatria passava a formar part de l’Acadèmia (El Laboratori, 15 de gener de 1872), sent la primera societat científica, com a entitat adherida, conservant la seva personalitat i la seva autonomia plena; l’Acadèmia, el 17 de desembre, acceptà aquestes condicions. Les converses van ser dutes a terme pel president de la Societat, primer Joan Córdoba Rodríguez i després Claudi Bassols Iglesias (segon i tercer president després de Manuel Salvat Espasa) i per part de l’Acadèmia, el secretari Josep Alsina Bofill, que va elogiar la conducta de la Societat pel fet d’haver estat la primera entitat que, amb una adhesió cordial i amb decisió participativa en una tasca comuna, refusava el camí de l’escissió o la fragmentació.

L’acte inaugural de la commemoració del centenari, el 5 de febrer, la mateixa data del primer document escrit en la vida de la Societat Catalana de Pediatria, es celebrarà a L’Acadèmia presidida pel seu president, el doctor Joan Sala. L’acte s’iniciarà amb una introducció històrica sobre els orígens de la Societat i després constarà d’una part central en la qual intervindran set pediatres de diferents perfils i especialitats (Pediatria, de la P a la A: visió global) i una segona sessió en la qual participaran dos més (La IA en pediatria, cap on ens portarà?). Dues conferències complementaran el programa: Pediatres de la Societat Catalana de Pediatria. Prestigi i influència social, a càrrec del doctor Miquel Bruguera des de la seva perspectiva d’historiador de la medicina en general, i de la catalana en particular, que ell lidera en aquests moments; i L’atenció mèdica als extrems de la vida: els reptes en pediatria i geriatria, i com és relacionem, pel doctor Salvador Macip investigador en aquesta matèria de reconegut prestigi i excel·lent comunicador.

No ens oblidarem en aquest primer acte de retre homenatge a un gran nombre de socis que més han col·laborat en els últims 50 anys o més en el desenvolupament de la Societat, i que han permès sobretot que aquesta hagi estat i segueixi fidel als seus orígens.

En aquesta efemèride tan especial volem convidar a tots els socis i a la comunitat pediàtrica en general a sumar-se de manera entusiasta i assistir als actes commemoratius. Serà una ocasió única per a celebrar la trajectòria d’aquests 100 anys, recordar la nostra història, compartir coneixements, retrobar-nos amb companys i projectar junts el futur de la pediatria. La vostra participació és essencial per a donar sentit a aquestes celebracions i enfortir els llaços que ens uneixen com Societat Catalana de Pediatria.

Una invitació molt especial a totes les Societats de l’Acadèmia a participar en els actes del Centenari i l’agraïment de la Societat Catalana de Pediatria a la nostra Acadèmia, L’Acadèmia, per la seva col·laboració des de 1931 i per l’oferiment de la seva revista, Annals de Medicina, a difondre aquest centenari.

Moltes felicitats per aquest primer centenari a la Societat Catalana de Pediatria i a L’Acadèmia.

Agraïments

A la Comissió del Centenari de la Societat Catalana de Pediatria: Cristina Bonjoch, Natàlia Corominas, Xavier Demestre, Maria Espiau, Anna Gatell, Rosa M. Isnard, Ferran Moraga-Llop, Pepe Serrano i Arnau Vila.

Referències bibliogràfiques

[1] Casassas O, Ramis J. Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya. Barcelona: Edicions de la Magrana; 1993.

[2] Demestre X. L’atenció pediàtrica a Catalunya. 90 anys de la Societat Catalana de Pediatria. Sabadell: CODIPRE, Arts gràfiques, S.L.; 2016.